Els Comuns han registrat al Parlament una proposta de resolució demanant impedir l’actuació dels Mossos en casos de desnonaments de famílies en risc d’exclusió residencial o amb presència d’infants, i posar-ho en coneixement del jutjat

27 de Desembre de 2023

El portaveu del Grup Parlamentari d’En Comú Podem (ECP), David Cid, i la diputada del mateix grup Núria Lozano van registrar dijous 21 de desembre una proposta de resolució sobre la intervenció dels Mossos d’Esquadra en els desnonaments de famílies vulnerables, per tal que sigui substanciada davant la Comissió d’Interior. Dels 5 casos exposats en la proposta de resolució, 4 es corresponen a desnonaments de famílies vulnerables de Salt, totes amb menors a càrrec. Lozano també va registrar una petició de compareixença del conseller d’Interior per tal que expliqui l’actuació dels Mossos d’Esquadra en els desnonaments de famílies vulnerables.
En la proposta registrada al Parlament, els Comuns insten al Govern a: “Establir un procediment d’intervenció del Cos de Mossos d’Esquadra en les seves actuacions en relació al dret a l’habitatge que impedeixi l’actuació dels Mossos d’Esquadra en els desnonaments quan hi resideixin unitats de convivència en risc d’exclusió residencial, la presència de menors o persones amb diversitat funcional o dependència o es desconegui aquestes circumstàncies i estableixi la obligatorietat de posar en coneixement del Jutjat aquestes circumstàncies a efectes de suspensió del desnonament”.

Juntament amb la petició de compareixença del conseller d’Interior, els Comuns van registrar una bateria de preguntes per saber si el conseller té informació sobre els desnonaments de Salt dels dies 8 i 24 de novembre, i 13 i 15 de desembre, amb la intervenció dels Mossos d’Esquadra i de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO). També es pregunta si el conseller considera adequada la intervenció de les forces de seguretat en desnonaments de famílies en situació de vulnerabilitat.

L’espai polític vol posar al centre l’antiracisme i denuncia segregació urbana i escolar, així com desnonaments diaris en alguns barris

Salt, 18 de Desembre de 2023

Avui, Dia Internacional de la Persona Migrant, Salt En Comú Podem denuncia l’existència d’exclusió i racisme cap a les persones migrants i racialitzades a la vila. Aquest 18D, Salt En Comú Podem vol posar el centre l’antiracisme, per acabar amb el racisme polític, immobiliari, la diferència de barris i la segregació escolar. A l’hora de pensar i parlar de migracions a Salt, es fa inevitable pensar en la geografia humana, saltencs i saltenques de classe treballadora que tenen un origen estranger. La història de Salt no s’entén sense els diferents moviments migratoris: sense migració no haurien existit fàbriques tèxtils, el barri centre o “l’àrea metropolitana”.
Salt compta amb barris segregats, uns sense diversitat d’orígens, on s’inverteixen més partides municipals en serveis i obres, mentre que als barris populars i migrants -com el barri centre- aquestes inversions no existeixen o són irrisòries. A més, els Comuns de Salt denuncien desnonaments diaris en els barris on es concentra la població migrant i abandonament per part de l’ajuntament. La segregació també impregna les escoles de Salt: es dona la realitat d’una escola concertada, amb un 90% del seu alumnat d’origen “autòcton”, i una de pública al seu davant amb un 99% de l’alumnat d’origen estranger. Des de la infantesa ja s’explicita que hi ha les escoles d’uns i les escoles dels altres, els barris d’uns i els barris dels altres.
A Salt, una de cada tres persones majors d’edat no té dret a vot; tampoc hi ha representants polítics migrants o racialitzats a les institucions municipals, fet que suposa un greuge democràtic i una exclusió de la vida política, especialment tenint en compte que la població migrada a Salt és d’un 47%, entre nacionalitats estrangeres i persones nascudes a l’estranger. Salt En Comú Podem també denuncia que el racisme i la xenofòbia estan molt arrelats a la vila. La presència de regidors d’extrema dreta a l’Ajuntament de Salt ha contribuït a normalitzar el racisme i ha portat a conflictes i tensions xenòfobes.